Per què continua l’eclosió de Dahlia amb «Perquè no i altres excuses»

-D’on són aquests?
-De Menorca
-Vull anar-me a viure a Menorca.
(Conversa sentida durant l’actuació de Dahlia en el Pop Rock de Palma 2023)

En aquella edició va sonar el seu primer EP de quatre temes «Perquè sí i altres motius» (Casa Roberto, 2023), i ara arriba el segon episodi del viatge sonor del grup de Ciutadella de Menorca, «Perquè no i altres excuses» (Casa Roberto, 2025). Quatre noves cançons en la seva clau musical definitòria de pop progressiu. La banda en autodefinició: grup sindàctil a mitjan camí entre despertar-se i dormir. Entre somni i vigília feim música tèxtil, embullada, somiosa, de colors i amb accent menorquí. Si la cuses, te la pots endur posada. Va teu.

Dahlia és un projecte musical que rodeja diferents estils musicals, com poden ser el pop alternatiu i el rock progressiu. Dins aquest marc estilístic flexible que beu tant d’El petit de Cal Eril com de Frank Zappa, passant per Núria Graham i Grateful Dead, la proposta musical vol ser atrevida. A més, la música reforça les seves excel.lents lletres: íntimes, col·loquials, reflexives i amb algun detall humorístic, lletres que entonen amb el món personal de manera particular. L’heterogeneïtat temàtica, que reforça l’estilística, divaga entre la confusió, l’absurd, la nostàlgia i la crítica social.

Formada per Joan Dabén Florit (veu i guitarra), Joanjo Serra Florit (guitarra), Josep Peñalver Anglada (teclats), Joan Rotger Julià (baix) i Guillem Pons Taltavull (bateria), la banda va néixer entre 2020 i 2021, però no és fins a desembre de 2022 que es donen a conèixer amb la publicació de dos senzills autoproduïts i l’estrena en directe al Teatre des Born de Ciutadella de Menorca aquell mateix mes.

Durant el 2023 eclosionen: actuen al claustre del Carme de Maó, un altre dels escenaris de referència de l’illa veïna, i queden finalistes del concurs Pop-Rock de Palma, rebent també l’accèssit que premiava amb una actuació en el molt referencial festival Monkey Week de Sevilla. Arrodoneixen aquell any publicant el seu primer EP.

Durant el 2024 obren el festival Cranc Illa de Menorca i debuten a Barcelona, a la no menys significativa Sala Razzmatazz. Durant el 2025 ha tornat al Teatre des Born de Ciutadella compartint escenari amb el grup mallorquí Alanaire, així com han sigut seleccionats per a les primeres fases del concurs Sona9 de 2025.

El seu segon EP inclou quatre peces que dialoguen amb el seu primer treball a nivell compositiu, i de nou aposta per la creativitat i la llibertat estilística, perquè com ells mateixos assenyalen, en un moment en el qual la música s’homogeneïtza, els productes musicals es confonen dins una espècie de “fotocràcia” i les singularitats són descatalogades. Així, l’objectiu és ampliar el seu imaginari temàtic, estilístic i compositiu, afegint noves capes arriscades, íntimes i de perspicàcia.

Un petit contrast amb l’anterior treball completament autoproduït és que aquesta vegada el 60% del material s’ha enregistrat de forma casolana; la resta, en estudi. La producció de Dabén Florit és quilòmetre zero. La cura en el treball de mescla ha estat a càrrec d’Andreu Marquès, així com la masterització ha sigut realitzada per Oriol Padrós. S’ha d’afegir a n’Àngel Gelabert en la producció dels teclats.

En les aparicions estel·lars, Víctor Taltavull a «Ressonància tèrmica», Selma Bruna exMarala a «Vol funest», Clara Enrich-Genestar a «Màgic» i Clara Gorrias a «Rutina». Pel que fa a l’estètica, el disseny de la portada és de Josep Flores, qui ja va realitzar el disseny de l’anterior treball. Com a curiositat, aquesta col·laboració va néixer a partir d’un concurs de portades organitzat per la banda. El compromís era l’elaboració de la caràtula d’un pròxim treball que ja tenia títol i esquema bàsic. Per altra banda, les portades de cadascuna de les peces de l’EP són imatges d’arxiu del grup o d’amistats.